L’11 de setembre de 2015 Barcelona tornarà a tenir milers de persones al carrer reivindicant la independència de Catalunya. I les xifres de participació tornaran a marcar la diferència ideològica de cada mitjà.
Els diaris pro-independència (ARA, El Punt Avui, Vilaweb i Nació Digital) faran més cas a les dades que faciliti la Generalitat. En canvi, els unionistes (El País, El Mundo, ABC i La Razón) faran més cas del que digui la delegació del govern espanyol a Catalunya o la Guàrdia Urbana de Barcelona. I, com acostuma a passar, les dades no coincidaran.
Però, quines eines disponem en ple segle XXI per comptar manifestants?
Una de les eines és comptar el nombre de manifestants a partir d’una fotografia aèria. Aquesta és la que utilitzaran els organitzadors de la Via Lliure i la que s’utilitza per comptar, per exemple, el nombre de pingüins a l’Antàrtida.
Un altre instrument d’anàlisi, i un dels més emprats, és restar a l’àrea total de superfície ocupada l’àrea constituïda per elements que no poden ser ocupats (mobiliari urbà, arbres, etc.) i multiplicar la xifra resultant per una estimació de la densitat del metre quadrat.
La densitat per metre quadrat es calcula mitjançant l’observació de la quantitat de gent que hi cap en una observació a peu de carrer i la superfície s’acostuma a calcular mitjançant eines informàtiques online com el Sistema d’informació Geogràfica i identificació de parcel·les agràries (Sigpac) del Ministeri d’Agricultura.
L’empresa Lynce és una de les que inverteix més en comptar manifestants a l’estat espanyol. El seu mètode consisteix a enlairar un zeppelin amb una càmera d’alta resolució que fa fotos panoràmiques perquè després un programa informàtic compti els caps que hi trobi.
Coneixes algun altre mètode per comptar manifestants que no hagi afegit en aquest article?
*Font de la imatge: @assembleacat
Deixa un comentari