Del club de futbol de la capital andalusa han vingut un bon grapat de fitxatges a les últimes temporades: Aleix Vidal (2015), Rakitic (2014), Adriano (2010), Keita (2008), Dani Alves (2008). Cinc jugadors que han donat un gran rendiment, però que no són els únics jugadors que han deixat el Sevilla per triomfar en el Barça.
En els últims anys el Barça ha aprofitat com cap altre club la bona gestió del director esportiu més brillant i mediàtic que ha tingut el Sevilla: Ramón Rodríguez Verdejo “Monchi” (2000- actualment).
Amb l’única excepció d’Aleix Vidal, que encara ha de demostrar la seva vàlua com a futbolista, els altres quatre han donat un rendiment excel·lent.
Des que va arribar Rakitic el 2014 s’ha erigit com l’amo absolut de la banda dreta del mig del camp; Adriano va ser les primeres temporades un futbolista molt polivalent, jugant bé tant de lateral esquerra, de migcampista o de davanter; Keita va ser una peça clau del Barça dels sis títols com a escuder de Sergio Busquets, el cervell de l’equip des que va agafar les regnes del mig del camp la temporada 2007; i Dani Alves ha sigut el fitxatge més rentable que li ha fet el Barça al Sevilla. Després de 8 anys ha guanyat 23 títols, amb tres Champions incloses. Sense comentaris!
Però si repassem els fitxatges històrics del Barça al Sevilla, podem veure com hi ha grandíssims jugadors que han canviat el Sánchez Pizjuán pel Camp Nou abans de l’època de Monchi.
Val la pena destacar la figura de Fernando Muñoz “Nando”, un defensa que va tenir l’honor de jugar la final de Wembley de la Copa d’Europa de Cruyff però de qui molta poca gent se’n recorda.
Nando Muñoz “Nando”, el defensa andalús del Dream Team
Era un defensa dels d’abans: corpulent i molt bo en el joc aeri (medeix 1,87 m. d’alt), però també amb habilitat amb la pilota en els peus i amb bon “dibbling”.
Segurament un dels pitjors records del futbolista sevillà va ser la nit del 6 de novembre de 1991 a Kaiserslautern. El Barça va encaixar dos gols a la primera meitad i un tercer en el minut 75 que eliminava el Barça de la Copa d’Europa. Per sort, Bakero va poder fer el gol de la classificació en el 89.
El millor moment que va viure al Barça deuria ser sense cap mena de dubte la final del 20 de maig de 1992. Aquell dia va entrar a la història del futbol i va acabar de donar arguments al Sevilla per tornar-lo a repescar. Era, com va definir l’Enric Bañeres a la crònica que va escriure per La Vanguardia, un “firmísimo puntal”.
Malaudarament no va poder vestir més de dues temporades (1990-1991 i 1991-1992) la samarreta blaugrana perquè el Sevilla el va reclamar (estava cedit) per vendre’l al Reial Madrid on no va aconseguir fer-se un lloc en l’onze titular.
Des del 1995 va jugar a l’Espanyol, on va participar en sis temporades. Fou futbolista fins l’any 2001 quan amb 33 anys es va retirar.
Curiosament amb el que succeeix en el món del futbol actualment està desvinculat totalment de l’esport.
La història del Barça està plena de fitxatges que després d’un bon rendiment en un equip triomfen al Camp Nou. Però també està plena de grans decepcions.
Per aquest motiu és encara més important tenir un equip de referència com el Sevilla amb el que confiar per augmentar l’encert en els fitxatges.